« Ves enrere

Arriba el cadell II

El cadell, planificació i arribada a casa (2a part)

Hem d’estar disposats a...

La família hauria de meditar i pensar seriosament en el fet de tenir un cadell a casa i no precipitar-se en la presa d’aquesta decisió tan important per al futur cadell. La il·lusió i l’eufòria del moment sense reflexionar seriosament sobre aquest tema poden provocar, segons el meu punt de vista, un mal començament.

Tots sabem que els gossos senten i pateixen emocions. Per tant, es mereixen tot el respecte en el moment de l’arribada a la nova llar. Després no té lloc l’abandonament com a solució a aquesta falta de planificació, compromís i responsabilitat que comporta la convivència a casa amb el nostre futur gos.

Tenir un gos significa planificar:

  • La seva salut física i mental
  • L’educació i benestar (llegiu l’apartat ‘educació’ en el primer capítol)
  • Els costos econòmics per al seu correcte manteniment
  • El seu lloc a les diferents estances dins de la casa
  • Les necessitats diàries
  • La nutrició
  • El transport
  • Les nostres vacances amb ell
  • Tot això durant tota la seva vida

Naturalment, hi ha més obligacions i motius. Enumero aquests, perquè penso que són els més importants a tenir en compte. Si no estem disposats a prendre aquesta responsabilitat i portar-la a terme o no podem per falta de temps o qualsevol altre motiu, la millor decisió és no tenir gos. Així és com hauríem d’ajudar-los abans que entrin a la nostra llar.

L’arribada del cadell ha de ser motiu d’alegria i no d’imposició per als membres de la família. Cal veure quina és la millor època de l’any per a la seva arribada, ja que al principi li haurem de dedicar més temps per educar-lo. Hem d’invertir temps en decidir quines dates ens anirà millor adquirir-lo. Ens hem de preguntar si en la data planificada tindrem el temps necessari per poder-lo dedicar a educar-lo sobre el control dels seus esfínters, les seves ganes de jugar, de córrer... També hem de dedicar-li un temps perquè pugui aprendre a estar sol de forma controlada.

El podem adquirir a un centre de cria o en una protectora. Tot l’any n’hi ha en existències, això no hauria de ser un problema. La decisió d’adoptar o comprar és molt personal de cadascú. En qualsevol cas, decidir quan és el millor moment de l’any si que li dono importància.

 

Parlem sobre els pipis i les caques

Hem d’acostumar-lo a fer les seves necessitats allà on li permetrem tenir accés la majoria de les vegades en què nosaltres hi siguem (a mesura que tingui control sobre els esfínters aquesta freqüència serà més baixa). Al principi, quan té pocs mesos, la freqüència és més alta. Per aquest tema, ens va perfecte tenir una gàbia, ja que ens ajudarà a que sota la nostra supervisió no passegi sol i sense control i deixi pipis i caques allà on li vingui de gust.

 

Això ens obliga a la seva correcta utilització. No es tracta de tenir-lo a dins durant hores... no és això. Només és qüestió d’establir uns horaris i temps de permanència a la seva gàbia educativa fent-los coincidir amb la nostra possibilitat de temps personal per aquesta tasca.

Si a casa som més d’un, això ens facilita molt més poder fer-ho de forma controlada. De pas, la gàbia donarà al cadell un lloc i espai íntim personal. Allà hi dormirà i hi passarà temps quan li demanem o quan sigui necessari i, d’aquesta manera, no en tindrà una visió negativa.

Tots necessitem tenir un lloc per a la tranquil·litat i el descans. A més, el fet d’utilitzar-la quan nosaltres no hi siguem evitarà que pateixi accidents domèstics o que vagi redissenyant el mobiliari de la casa i també serà útil per als viatges en cotxe. A la gàbia, aprendrà a avorrir-se, fet que per mi és prioritari. La majoria dels nostres gossos passaran temps sols a casa. Les obligacions de molts propietaris responsables els treu temps de poder estar a casa durant la setmana, així que aquest hauria de ser un dels aprenentatges més importants que els hem de donar l’oportunitat de portar a terme.

El fet que els donem moltes joguines o que fem moltes activitats amb ells durant el temps que compartim a casa no farà que aprenguin millor a quedar-se sols, avorrits o expectants. El fet de saber estar sols dependrà de la seva educació.  

La gàbia l’hem de tenir on fem vida amb ell. No és per tenir-lo separat de nosaltres a una altra habitació o al balcó. El meu gos està amb mi, en gaudeixo al meu costat, però en ordre per ell, per la família i les visites.

José Antonio Pineda Martínez.

Director a Educantaibok, educació i ensinistrament caní

Màster en Psicodiagnòstic i Intervenció Clínica i Educativa Canina.

Especialista en psicologia clínica i educativa aplicada al gos. 

Ensinistrador professional

Titulació oficial RSCC Diplomat per la Generalitat de Catalunya

Avalats per l’Institut Maslow Cattell per a la formació de postgraduats.  

Col·laborador en el Departament de Psicologia Clínica i Educativa de Setter Bakio, S.L.

Col·laborador a Mascota&CIA /Bloc Mussap.

http://www.educantaibok.com

mailto:info@educantaibok.com

http://www.facebook.com/educantaibok

Comentaris