« Ves enrere

Arriba el cadell

El cadell, planificació i arribada a casa

 

La necessitat d’educar és fonamental. Amb aquesta afirmació obrim el primer d’una sèrie d’articles.

El benestar emocional i físic del nostre estimat gos i la nostra tranquil·litat depenen de la seva educació. És molt comú no planificar seriosament i de forma responsable l’adquisició d’un cadell per portar-lo a casa. Realment, la responsabilitat que comporta aquesta decisió és molt alta i desgraciadament en algunes ocasions es pren a la lleugera.

Els problemes derivats d’educacions incorrectes o inexistents tenen com a resultat els coneguts problemes de conducta que tantes consultes produeixen i tants problemes causen a gossos i persones. La base de l’educació en aquesta primera etapa és fonamental per al correcte desenvolupament emocional i físic del nostre cadell. Evitar els motius que a mig i llarg termini causen aquests problemes en el comportament de l’animal és un dels principals objectius.  

Tant si ja tens un cadell com si estàs planificant adquirir-ne un, la seva entrada a l’entorn familiar es pot i s’hauria de planificar. És comprensible que al principi tots el vulguem agafar, agombolar..., en definitiva, demostrar-li el nostre afecte. Però un excés no és convenient. Sabem que en aquesta primera etapa de la seva vida és fonamental tenir els conceptes clars i aquest n’és un.

Tampoc seria adequat demostrar-li un excés de disciplina o fermesa. Tenir un cadell a casa passa per tenir aquests dos conceptes clars. L’hem d’ajudar perquè pugui aprendre correctament i pugui desenvolupar-se en el nou ambient amb persones i, en alguns casos, també amb altres animals.

Quan es parla d’educar un cadell o qualsevol gos, ja sigui jove o adult, se sol pensar en ensinistrar-lo. Doncs bé, respecto aquesta opinió, però no la comparteixo, perquè una cosa és educar i una altra ensinistrar.

Primer cal educar el cadell i després podem fer, per descomptat, un preensinistrament. Això és el més correcte per al cadell i el que nosaltres fem des de fa anys. Per tant, tot això depèn només de quin tipus de lectura en faci cadascú.

En l’ensinistrament:

El principal objectiu per al propietari és que adquireixi una tècnica de base suficient perquè pugui instruir el gos correctament (aquí parlem d’un gos suficientment desenvolupat i apte per això) i aconseguir que sigui útil per a diferents tipus d’utilitats com per exemple la de fer companyia. I per al gos tenim com a principal objectiu que aprengui a atendre i que tingui el comportament que li demana el propietari o l’ensinistrador.  

Tal com podeu comprovar parlo sobre l’ensinistrament pensat per a un gos capaç i plenament desenvolupat. Si parlem del cadell, estaria parlant d’un preensinistrament i la diferència està bàsicament en el nivell d’exigència i flexibilitat que tinc vers aquest cadell adaptant-me a l’edat i, per tant, a les seves capacitats cognitives i físiques.

Aquestes utilitats aniran acompanyades d’una sèrie d’objectius definits per a la correcta resposta eficaç.

En l’educació:

Primer de tot, l’animal /mascota  necessita estimació, però també necessita disciplina (parlar de disciplina no significa parlar de càstig). A més, també necessita unes condicions -un lloc propi i íntim- que li ofereixin seguretat. Per aquest motiu ens va molt bé utilitzar correctament una gàbia educativa o “transportí”.

El benestar necessari l’obté quan rep una bona educació de base en aquesta primera etapa. Les seves reaccions a l’afecte, la disciplina i com va acceptant totes les variables durant aquest primer procés són per a nosaltres motiu d’anàlisi i estudi.

Si tenim els conceptes d’educació molt clars i som capaços de desenvolupar-los durant aquesta etapa inicial, gairebé sense adonar-nos-en el nostre estimat cadell rebrà una educació consistent, sòlida i eficaç.

Durant el desenvolupament emocional i psicològic, el cadell rebrà totes aquestes sensacions a través del mitjà on visqui i de les persones amb qui convisqui, en el seu tracte diari. I això és el que li possibilita desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals i físiques de la millor forma.

I després pot seguir mantenint el que ha aconseguit i si es necessita o agrada, una vegada acabat el preensinistrament, es pot passar al segon nivell que seria el d’ensinistrar-lo en funció de les seves necessitats i sempre tenint en compte les seves capacitats. De la mateixa manera que en l’educació, en l’ensinistrament sempre hem de procurar ser constants i compromesos en fer complir les normes igual que ho hem de fer en l’entorn familiar i social en el que vivim.  

Per descomptat, hem de mostrar-li afecte i estimació, però no de forma contínua i capriciosa en qualsevol situació del dia a dia. Gairebé tots els casos que atenem es deuen a aquest tipus d’error de base que si no se soluciona pot acabar generant un problema creixent i descontrolat.

De forma generalitzada podem parlar de races específiques, de gossos creuats... En definitiva, tots necessiten aquesta educació. .

Adaptar un model personalitzat a cada animal per aconseguir els millors resultats és el camí òptim, però bàsicament amb aquestes línies pretenc que aquests conceptes bàsics hagin aportat una mica de llum a la tasca responsable de l’educació dels nostres gossos.

José Antonio Pineda Martínez.

Director a Educantaibok, educació i ensinistrament caní

Màster en Psicodiagnòstic i Intervenció Clínica i Educativa Canina.

Especialista en psicologia clínica i educativa aplicada al gos.  

Ensinistrador professional

Titulació oficial RSCC Diplomat per la Generalitat de Catalunya

Avalats per l’Institut Maslow Cattell per a la formació de postgraduats.  

Col·laborador en el Departament de Psicologia Clínica i Educativa de Setter Bakio, S.L.

Col·laborador a Mascota&CIA /Bloc Mussap.

http://www.educantaibok.com

mailto:info@educantaibok.com

http://www.facebook.com/educantaibok

 

Comentaris