D’on ve la tradició dels gegants a Catalunya?

Enfilar-se per la finestra per poder veure el cap d'un gegant i baixar corrents a la carretera principal per unir-se a la festa: qui no ho ha fet alguna vegada?
Els gegants de Catalunya són protagonistes en la nostra cultura, però... si et preguntessin quin és l'origen d'aquesta bonica tradició, què respondries? No et preocupis! Nosaltres et farem cinc cèntims i, d'aquesta manera, podràs fer córrer la veu!

Ens remuntem a una Europa renaixent; concretament, al segle XV. Has sentit parlar alguna vegada del Corpus Christi? O, de la festa del Corpus? Durant molt i molt de temps ha sigut una festivitat religiosa molt reconeguda arreu d'Europa. La temàtica d'aquesta festa era, per una banda, rendir homenatge a la nostra natura: es demanava que plogués prou perquè les collites fessin que la temporada fos bona i, d'aquesta manera, ningú morís de fam. Per altra banda, s'usaven els gegants per detallar d'una manera amena i entretinguda les Santes Escriptures, ja que en aquella època, molta gent no sabia llegir.

A mesura que el temps ha anat passant, la religió va deixar de ser tan essencial i es va convertir en una celebració totalment lúdica i festiva. De fet, ens trobem entre el segle XVI i XVIII, moment en què, per primera vegada, van aparèixer els primers gegants sense cap mena de vincle amb la mitologia bíblica. Tot i això, males notícies... A causa de la forta repressió borbònica de l'època, els ajuntaments es van veure obligats a confiscar gran part dels béns dels gremis; entre ells, els gegants.

Anem avançant en el temps fins a arribar al segle XIX. I, saps què? Es va fer el primer concurs de gegants nanos i monstros tipichs. I pensaràs... com pot ser? No els havien prohibit? Sí! Però, els aires de la Renaixença i el gran interès pel món folklòric, van incitar a què els gegants revisquessin. Per aquest motiu, l'any 1902, l'Ajuntament de Barcelona va organitzar el concurs que et mencionàvem abans. Amb ell, van aconseguir que els gegants fossin més que un símbol territorial: tothom parlava d'aquesta celebració!

La Guerra Civil va ser un cop inesperat, però els gegants van sortir al carrer per participar en festes de l'època, concretament, en el renaixement del Corpus (la festa de l'Església catòlica sobre la qual t’hem parlat a l'inici). Per aquest motiu, aquestes figures van començar a representar els Reis Catòlics. Així, doncs, els gegants van sobreviure a la guerra fins a assolir ser presents a l'arribada de la democràcia.
Aquí es va marcar un abans i un després: les colles es consoliden com a associacions i obtenen, d'aquesta manera, que el fenomen geganter es converteixi en un moviment de gran reconeixement.


En definitiva, podríem continuar explicant i fent recomptes sobre totes les trobades que se celebren durant l'any a diferents barris per treure a passejar els nostres amics gegants, però ens estaríem molta més estona. Fins aquí la història del moviment geganter, una tradició molt catalana i, per tant, molt nostra.

I, bé... ara que saps tota la història dels gegants, a qui li explicaràs primer?