PER QUÈ REGALEM UNA MONA DE XOCOLATA EL DILLUNS DE PASQUA?

Com ens agrada gaudir d’uns dies lliures a Setmana Santa: Descansar, passar temps amb la nostra gent i sobretot menjar la deliciosa mona de xocolata! Està clar que les postres dolces ens encanten, però per què els padrins regalen als seus fillols aquest pastís tan bo? Alguna vegada t’ho has plantejat? Avui et farem sortir de dubtes i entendre d’on prové aquesta tradició que ens fa continuar sent tan llaminers com sempre.

Ja ho sabeu: ens agrada remuntar-nos al passat per descobrir els orígens dels costums de Catalunya. I avui, viatgem al segle XV, tot i que se sospita que podria adreçar-se a una època més antiga, saps on? Es diu que tot va començar a l’antic Egipte! Els amics i familiars, en acabar l’hivern, es regalaven ous decorats per celebrar l’inici del renaixement de les plantes i el bon temps: la primavera.

Però, comencem pel principi. La paraula mona, etimològicament, què significa? Prové del llatí i de l’àrab, concretament de la paraula monus (llatí) i mona, muna (àrab antic), i significa “provisió de la boca” i “regal”. Així doncs, el cristianisme antic va seguir la tradició dels egipcis on la mona representa la fi de les abstinències de la Quaresma, època en què no es podia menjar ous, llet ni carn. En definitiva, els ous representaven l'inici del principi de la vida, és a dir, la resurrecció primaveral.

Cert és que la manera de regalar aquestes postres ha variat molt. Tradicionalment i com a símbol de protecció, el Diumenge de Resurrecció i just després de la missa, els avis i els padrins regalaven una coca amb un nombre d’ous durs de xocolata segons l’edat que tenia el seu net/a o fillol/a, fins l’edat màxima de dotze anys. Quan els infants celebraven la comunió, deixaven de rebre la mona. Aquests ous representen la llosa que tancava la tomba de Crist, la qual es va obrir el Diumenge de Pasqua.

La xocolata és l'ingredient estrella d’aquestes postres. No obstant això, antigament, aquestes eren una massa de coca que es cuinaven amb pa comú i sucre com a símbol de fertilitat, sobretot a l’Aragó, indret on van aparèixer les primeres mones. Va ser llavors al segle XIX, a França, on van començar a fer els ous de xocolata i ho van establir com a costum, excepte al País Valencià i Múrcia, on encara cuinen el pastís com a brioix amb l’ou dur al damunt i, concretament, s’anomena “tonya”.

Bé, ara que ja saps d’on prové la tradició de la mona de xocolata, volem saber a qui li explicaràs. A més, es diu que la mona tradicional no ha de ser dolça: també es pot menjar acompanyada de productes salats!

Us desitgem una bona Setmana Santa i que mengeu moltes mones!