Què és la transhumància? Per a què serveix?

Què és la transhumància? Per a què serveix?


 

Amb l’arribada de la primavera i del bon temps, la natura reneix i ens convida a tornar-hi, tant a nosaltres com als animals. És en aquest moment de l’any quan té lloc una de les tradicions més antigues i arrelades del nostre territori: la coneguda transhumància. Però, què és la transhumància? D’on prové? Per a què serveix? Quins beneficis aporta?


La transhumància, una tècnica ancestral



Segur que alguna vegada has anat a la muntanya i t’has trobat, en un camí o carretera, un ramat de cabres, ovelles o vaques que feia via cap amunt o cap avall. La transhumància és una pràctica ancestral, que es remunta a segles enrere, i que consisteix en el desplaçament estacional del bestiar entre diferents zones de pastura.


Les zones de pastura estan definides segons l’estació: a l’hivern, el bestiar s’instal·la en zones baixes i temperades per resguardar-se del fred, mentre que a l’estiu el bestiar puja a les parts altes de les muntanyes, on les temperatures són més fresques i el menjar és més abundant.


És en les èpoques de canvi d’estació, com ara la tardor i la primavera, quan té lloc la transhumància, a través de diferents carreteres i camins. Aquest trajecte no és pas curt: pot durar dies o, fins i tot, setmanes. És per això que molts camins de transhumància compten amb cabanes i refugis que donen aixopluc als pastors i pastores que la duen a terme.


Aquesta tècnica ancestral té molts beneficis tant per al bestiar com per al territori, ja que contribueix a mantenir un bestiar saludable, reduint el consum de pinso. Alhora, contribueix a mantenir nets els boscos i les pastures, prevenint incendis forestals. A més, també preserva camins ramaders que formen part del nostre paisatge i patrimoni cultural.


Una tradició molt viva



La transhumància és una tècnica ramadera molt arrelada al territori i que continua ben viva, sobretot a les comarques on predomina la ramaderia extensiva, com ara el Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, entre d’altres. Tot i que amb el pas del temps aquesta pràctica s’ha anat modernitzant, i cada cop més es realitza mitjançant camions, encara hi ha qui fa la transhumància a peu o a cavall.


De fet, la transhumància és tot un esdeveniment, i en algunes poblacions fins i tot se celebren festes i fires aprofitant l’avinentesa. Un exemple n’és la Festa de la Transhumància a Santa Margarida i els Monjos, una celebració única per descobrir i gaudir d’aquesta tradició tan nostra.