Què són els raiers? Què fa tan única aquesta professió?

Durant els mesos d’estiu, les conques dels rius pirinencs, com ara la Noguera Pallaresa, s’omplen d’una mena d’embarcacions fetes de troncs que descendeixen pel riu amb l’objectiu de traslladar aquesta fusta fins a un nou destí. Estem parlant dels raiers, una professió gairebé extingida que, en el seu moment, va ser un gran motor per al territori i que ara ha esdevingut patrimoni cultural. Però, què són els raiers? Quina història hi ha darrere d’aquesta professió? Per què ja no existeix?

Una professió que navega en el temps

Els raiers són una professió típica de les zones de muntanya i del Pirineu, on la producció de fusta era una gran activitat econòmica. Els raiers eren les persones encarregades de transportar aquesta fusta fins a les planes, on transformarien aquesta matèria primera en mobles, bigues o taulons.

Els raiers eren molt més que uns transportistes o navegants, ja que també eren els encarregats de construir l’embarcació, el rai, feta de troncs i cordes. És a dir, els troncs que havien de transportar eren al mateix temps el seu mitjà de transport. A través de la força i el corrent del riu, els rais descendien per les aigües, comandats pels raiers, fins a arribar al seu destí.

Tortosa era una destinació habitual per als raiers de la Noguera Pallaresa. Un cop els rais havien realitzat aquest descens, es desmuntaven per convertir els troncs en fusta.

Per tant, ser raier no era només saber navegar: era dominar un ofici ple de coneixements sobre la fusta, el cabal, les corrents i la tècnica per mantenir l’estabilitat del rai i arribar a bon port.

L’orgull raier

Ser raier era dur i perillós. Calia passar setmanes als boscos tallant troncs, construir els rais i, finalment, fer el descens riu avall durant dies sencers. Els rais havien de superar corrents, remolins i obstacles naturals, i només l’experiència i la coordinació de l’equip evitaven accidents.

Els raiers no només transportaven fusta, sinó que connectaven territoris i sostenien l’economia de moltes famílies. Tot i així, amb el temps aquesta professió va anar desapareixent. La construcció de pantans, que impedien la navegació, i l’arribada d’altres mitjans de transport més veloços, com el camió o el ferrocarril, van fer que l’ofici de raiers anés desapareixent.

Actualment, el llegat dels raiers segueix ben viu en diverses localitats. La més coneguda és la Diada dels Raiers de la Pobla de Segur, que cada juliol omple el riu Noguera Pallaresa de rais. A Coll de Nargó també es fa una festa molt popular que homenatja aquest ofici i la seva importància per al territori. Ambdues festes són una oportunitat única per reviure aquesta professió tan nostra.