Quina és millor zona per trobar bolets? Quines són les espècies més comunes?

Quan arriba la tardor, els nostres boscos s’omplen de vida i colors. Les fulles canvien de color, comencen a caure i apareixen les primeres castanyes i bolets. Per a molts, aquesta època de l’any és sinònim d’endinsar-se dins del bosc per trobar un bon cistell de bolets. Sense cap mena de dubte, anar a buscar bolets s’ha convertit en una activitat molt nostra arreu del territori, però: quines són les millors zones per collir bolets? Quins bolets predominen?

Quina és la millor zona per collir bolets?

De bolets, en podem trobar en moltes zones forestals catalanes. Tot i això, no vol dir que aquests bolets siguin aptes per al consum humà, per això cal extremar les precaucions a l’hora de collir-los i consumir-los. Hi ha diverses zones del territori que són especialment conegudes pels seus bolets. La climatologia i les característiques geogràfiques juguen un paper clau a l’hora de fer créixer el bolet. Els boscos frondosos, amb clima humit i altituds moderades, són els indrets ideals per anar a caçar bolets. En destaquen les següents comarques: 

• El Berguedà: la comarca boletaire per excel·lència. Els seus boscos de pi roig i avetars acullen rovellons, pinetells i ceps.
• El Ripollès i la Garrotxa: el seu relleu muntanyós i la presència de fagedes i alzinars, són zones ideals per trobar llenegues, rossinyols i ous de reig.
• El Solsonès i l’Alt Urgell: els boscos mixtos d’aquesta zona ofereixen una gran varietat micològica, com ara fredolics, moixernons i carlets.
• Osona: especialment al Bisaura i la zona de Vidrà, on els fongs hi són abundants i variats.
• El Montseny: parc natural molt visitat pels aficionats als bolets, gràcies a la seva diversitat d’ambients.

Quins són els bolets més comuns?

El tipus de bolet canvia en funció del bosc i de la zona geogràfica, però hi unes espècies que són més comuns que altres arreu dels territoris:

• Els rovellons: de color ataronjat amb cercles concèntrics i làtex vermellós, creix en pinedes, especialment al Berguedà, Solsonès i Ripollès, i són ideals per fer a la planxa amb all i julivert. 
• Els camagrocs: petits i allargats, de color groc viu i barret fosc, abunden a les fagedes de la Garrotxa i el Montseny, i es fan servir molt en arrossos i salses. 
• Els ceps: de carn ferma i gust suau, amb barret marró i peu gruixut, es poden trobar en boscos mixtos del Prepirineu i són excel·lents per fer cremes.
• Els rossinyols de color groc daurat i forma irregular, destaquen per la seva textura carnosa i aroma afruitat; es troben al Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà, i s’utilitzen sovint en truites i guisats. 
• Els fredolics petits i de color gris, que apareixen en grans grups en pinedes del Solsonès, Alt Urgell o Osona, i s’acostumen a cuinar en saltejats o com a guarnició. 

Cal tenir en compte que no tots els bolets són comestibles, i algunes espècies tòxiques poden ser difícils de diferenciar de les bones. Per això, sempre és recomanable recollir només els bolets que es coneixen amb seguretat.

En definitiva, Catalunya ha estat sempre terra de bolets. La tradició boletaire està estesa arreu del territori des de fa dècades. La riquesa geogràfica i micològica ha fet que els bolets siguin molt més que una activitat de lleure, ja que s’han convertit en un fenomen cultural, social i gastronòmic. Una tradició molt nostra que agafa força cada tardor.